Fa tres mesos que es va aprovar la reforma de la llei de propietat intel·lectual, les novetats de la qual afecten directament els creadors de contingut i vídeos en directe. Analitzem breument les possibles implicacions per a autors i usuaris.
El 4 de novembre de 2021 va entrar en vigor amb caràcter d’urgència el Reial decret llei (RDL) 24/2021, popularment conegut com a llei Iceta, que afecta en especial les plataformes de compartició de vídeos i contingut.
Les presses es justifiquen per la necessitat de transposar amb cinc mesos de retard les directives europees 2019/789 i 2019/790, que harmonitzen la legislació comunitària en matèria de drets d’autor a l’entorn digital. Amb elles, es pretén adequar la normativa interna a l’evolució tecnològica i corregir el perjudici que ha suposat per als titulars de drets el sorgiment d’intermediaris com són Google o Facebook.
En concret, les mesures que es plantegen en aquest reial decret tenen dues vessants: regular els drets d’autor en l’àmbit digital i ajustar els límits dels drets de propietat intel·lectual. Tot seguit les abordem breument.
Funcionament dels drets d’autor en l’entorn digital
Un dels objectius de la nova llei és corregir la bretxa entre el que perceben els prestadors de serveis en línia, també coneguts com agregadors de contingut —xarxes socials i plataformes com ara YouTube— i el que perceben els creadors d’aquest contingut.
Per tant, el RDL estableix un seguit de normes relatives a la retribució d’autors, artistes, intèrprets i executants en els contractes amb tercers, com ara el principi de remuneració proporcional per la cessió dels seus drets o l’obligació de transparència. També s’inclou la revisió per remuneració no equitativa i el dret de revocació.
Una altra de les novetats principals es refereix a l’ús de contingut protegit per drets de propietat intel·lectual en aquests agregadors. En particular, la nova normativa modifica significativament el règim de responsabilitat dels prestadors de serveis.
D’una banda, es revoca el canon AEDE de gestió col·lectiva obligatòria i irrenunciable i es reconeix un nou dret connex a les agències de notícies i editorials de premsa, regulant la reproducció d’un fragment de les publicacions (snippet) per posar-lo a disposició a les pàgines dels agregadors de notícies (com ara Google News).
D’altra banda, en el cas de les plataformes que actuen com a intermediaris permetent als usuaris pujar i intercanviar obres i prestacions protegides (també dites plataformes de contingut generat pels usuaris), com ara Instagram i similars, els usuaris deixen de considerar-se responsables legals.
Conforme al RDL, qui ha d’assegurar-se de tenir autorització dels titulars de drets són les mateixes plataformes. En cas contrari, «els prestadors de serveis per compartir continguts en línia seran responsables dels actes no autoritzats» (article 17 de la directiva europea).
Així mateix, la nova llei Iceta menciona específicament els vídeos en directe i estableix que els directes que facin servir contingut amb drets d’autor sense autorització hauran de ser cancel·lats durant la retransmissió. El punt 73 disposa que les plataformes hauran d’«inhabilitar l’accés als continguts o retirar-los del seu lloc web durant la retransmissió de l’esdeveniment en directe en qüestió».
A la pràctica, tot això implica que Twitch, YouTube o Instagram han de monitorar el que es mostra en els vídeos i tancar l’streaming (o eliminar el contingut) en el moment en què l’usuari ensenyi o faci referència a un mem, vídeo o article pel qual no hagi pagat drets de propietat intel·lectual. De no fer-ho, s’enfrontaran a responsabilitats penals.
Això ha suscitat temors que la nova llei redueixi la llibertat d’expressió: com que cap de les plataformes no té la tecnologia per controlar un a un els directes dels usuaris ni per silenciar-ne o censurar-ne només una part, hauran d’emprar algorismes automàtics per filtrar o censurar els vídeos fins i tot abans que comencin. Es tem que això obri la porta a la suspensió de vídeos, en directe o en diferit, sense garantia judicial.
Nous límits als drets de propietat intel·lectual
A fi d’assolir un equilibri entre els interessos dels autors i de la resta de titulars de drets, i els interessos dels usuaris, la normativa també actualitza un seguit de límits o d’excepcions als drets patrimonials.
En aquest cas, per tal de facilitar l’accés als continguts digitals, s’han fixat quatre excepcions per les quals no cal sol·licitar autorització del titular per fer servir una obra:
- Ús de material digital a efectes d’il·lustració amb finalitat educativa. En l’exercici de l’activitat docent i amb caràcter no comercial, el professorat de centres d’ensenyament reconeguts —sigui quin sigui el nivell educatiu— podrà fer servir obres protegides.
- Organismes de recerca i institucions responsables del patrimoni cultural que, amb finalitat de recerca científica, facin mineria de dades i textos d’obres o d’altres prestacions a les quals tinguin accés lícit. També es permet la mineria amb finalitats comercials, però, en aquest cas, el titular de l’obra afectada pot establir una reserva de drets.
- Institucions responsables del patrimoni cultural que, amb finalitats de conservació, reprodueixin obres de les seves col·leccions permanents. D’altra banda, es promou l’ús d’obres i de prestacions fora del circuit comercial per part de les institucions responsables del patrimoni cultural.
- Creació de mems. Sota el terme pastitx, el RDL permet la transformació d’una obra d’altri, sempre que això no dugui a confusió amb l’obra o la prestació original ni pugui comportar danys per a l’autor original, la qual cosa implicaria una infracció per copyright. Aquest límit s’aplica als entorns online i offline.
Protegiu els vostres drets a Internet amb Ubilibet
El reial decret dona la llibertat a cada editor i titular de drets de gestionar aquests drets, sia mitjançant la negociació directa amb els agregadors de contingut, sia amb una entitat de gestió col·lectiva. En tot cas, però, sempre d’acord amb els «principis de bona fe contractual, diligència deguda, transparència i respecte per les regles de la lliure competència, excloent-hi l’abús de posició de domini en la negociació».
A Ubilibet ajudem empreses i institucions a gestionar els seus drets i a protegir-los a Internet gràcies a un equip d’experts en la defensa i la gestió de tota mena d’assumptes relacionats amb el dret de propietat industrial i intel·lectual.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres per fer un estudi sense compromís de la situació de la vostra marca. Amb les nostres solucions integrals, que comprenen del registre de dominis internacionals al monitoratge i a la vigilància de marca, així com la protecció contra el frau a Internet (phishing, pirateria), podreu salvaguardar els vostres drets a l’entorn digital.